Els arbres amics

Nom del llibre de l'escriptor lleidatà Pep Coll, editat el 2004, que tracta d'en Florenci, un minyó nascut a Bonarri del Pallars l'any 1918, qui durant els primers passos de la seva vida tindrà un vincle molt especial amb els arbres que l'envolten. Uns arbres que ajudaran al petit protagonista a créixer en un món rural de forma que la capacitat de superació, l'enginy i l'empenta, juntament amb el coneixement del medi natural, serviran el seus propòsits de desenvolupament personal. Apareixen nombrosos arbres i arbusts que tenen un paper diferent en l'aprenentatge vital i conformen un referent de la vida a la muntanya, ja sigui en el temps de treball, en l'educació o bé en el traspàs de les etapes de creixement. L'arbre apareix com un amic de l'home en un lloc on les condicions de vida són dures, on hom es relaciona amb la natura de forma directa tot disposant d'ella, encara que sigui patint la seva inclemència.
En el món de muntanya que es descriu hi ha un racó per a la saviesa popular: l'autor aporta contínuament elements propis dels costums d'aquestes contrades, tot fent ús de la seva virtut de recopilació i difusió dels mateixos. Per exemple, la figura del pastor transhumant té com a característica la sapiència que comporta la vida aïllada com a resultat de la dedicació plena a tan sacrificada feina. El pastor Tura, personatge secundari de l'obra, és un referent en el creixement del Florenci, aprenent de pastor que veu en el seu amo la figura del mestre en l'art de la vida. Una persona que si bé és tan simple aconsegueix fer de la transmissió de coneixements una guia per la vida del noi.

The Who

Aquest grup britànic dels anys setanta té un estil de tipus simfònic, en tant que els treballs consisteixen en el desenvolupament de cançons llargues el fil comú de les quals és el seguiment de la vida d'un noi, com per exemple en Tommy, que veu com la seva vida segueix un camí fet d'etapes, cadascuna de les quals representa un fet generacional i que el grup pretén criticar, si més no destacar. A Quadrophenia aquest noi representa el relleu generacional d'en Tommy, que hauria nascut pocs anys abans de la segona guerra mundial, i seria probablement el seu fill, fill d'una parella que representa a una societat buida que fa destrempar. Aquest tipus de música va ser característica de diversos grups com Pink Floid, els quals van utilitzar el sintetitzador com a element innovador en la composició.

Marroc

Parlar del Marroc pot resultar adient quan entre amics s'està organitzant un viatge al moro, quan llegeixes el diari i veus el monarca ensimismat i penses en la gent del país que està fotent-se de gana. El Marroc és la platja mediterrània a tot i ple durant una estada en un hotel de luxe, és un policia acceptant una propina a canvi d'una conducció temerària. El país del costo, de la grifa, allí on creix la planta que origina l'oli turbador, obnuvilador, país musulmà però avesat a occident per interès comercial, lloc de frontera entre el nord capitalista i el sud islamista. Allí on la llei no impera sinó que aplaca.
Aquest és el país de què tracta una novel.la de l'escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun, afincat a França i divulgador d'obres literàries diverses i una de les quals és L'últim amic, un llibre breu de tipus biogràfic que tracta el distanciament entre dos bons amics de la infància, un que fa carrera fora del país i un altre que s'acomoda a la vida local. Tracta del procés de distanciament entre dos joves marroquins que provenen de famílies benestants, afrancesades, que han de patir la repressió estatal i la cultural, per què no dir-ho, provinent de l'imperatiu religiós. Es tracta d'una història de rebel.lió personal enfront d'una societat opressiva que acaba per enfortir els llaços de solidaritat personal entre els amics de la infància, un relat que permet apropar-se a la vida quotidiana del Marroc vist des del punt de vista d'algú que es veu l'esdevenir històric des de la distància, geogràfica que no cultural.