Crítica de la desraó

José Saramago satiritza amb la política en el llibre Elogi de la raó, editat el 2004, on narra una situació hipotètica que seria la següent: el resultat d'unes eleccions nacionals haurien estat de majoria aclaparadora del vot en blanc, cosa que defraudaria els membres del govern en funcions de tal manera que convocarien una segona volta que no aconseguiria canviar la voluntat majoritària dels electors. A partir d'aquest fet comença una història de despropòsits protagonitzada per les màximes autoritats del país anònim on es produeix l'acció: tot l'aparell de l'Estat es posa en funcionament per aconseguir atenuar els efectes d'aquesta desfeta de la legitimació dels governants, encara que de forma barroera i impròpia dels detentors del poder d'una democràcia avançada que han d'anar amb compte amb aspectes relacionats amb els drets més bàsics. En aquest sentit el govern en ple aplica diverses mesures sense tenir un objectiu clar per sortir de la crisi, no fent sinó desprestigiar encara més la imatge del govern allunyat de la ciudadania a dins de la seva bombolla de cristall.
Per una banda pretenen analitzar les causes de la desfeta tot aventurant agents policials secrets entre la població per poder esbrinar els motius individuals que expressen els ciudadans, els quals mantenen fermes les seves premisses democràtiques segons les quals no diràs sota cap concepte per qui has votat. D'altra banda actuen despòticament tot detenint i interrogant a tort i dret, així com realitzant accions terroristes provinents de l'estat.