Poema primaveral

El camí s’estén fins l’horitzó i enllà dels núvols blanquinosos;

la primavera en el curs de l’aigua blavosa.

Adesiara els pètals alegrement cauen,

el rierol transporta llunyanament llur perfum.

Silenciosa, la porta s’obre a un corriol de muntanya;

els salzes amaguen un pavelló de lectura,

els raigs del sol penetren a través de l’ombra

i dansen joiosament sobre les robes.

           

Li Shenxu (Xina S. VIII)