Bestiari bis

Malauradament ahir va entrar algú a casa forçant el barri del pati exterior i va decidir de foragitar els agradables diamants mandarins que teniem dins d'una gàbia. El malparit o malparits van aprofitar l'absència dels membres de la família, així com dels veïns del número d'enfront, per introduir-se en les nostres vides i fer volar lliurement uns bonics animalons que a hores d'ara de ben segur hauran servit de plat exquisit als gats del carrer. Tot i no haver rebut mai cap queixa de la molèstia que podria haver suposat la impertinènica d'una colla d'ocellets fent "mec mec mec", doncs el repertori cantoral no els dóna per gaire més, alguns han tingut la cruel pensada d'espantar-los definitivament de les nostres vides. Penso que han hagut de ser com a mínim dos els còmplices d'aquest animalicidi perquè la feina s'ha fet amb finura: no hi ha cap indici d'haver-se realitzat amb nerviosisme o promptitud, tal com podria apuntar una broma d'adolescents. Voldriem fer una crida a tots aquells que visquin situacions de conflictes veïnals a provar de tractar amb delicadesa les petites coses que formen part de la seva vida per tal d'estimar-les en la mesura que les petites coses dels demés poden tenir un valor personal enorme. Veïns, provin d'expressar la seva contrarietat i defensar-la de qualsevol forma encara que els passi pel cap realitzar alguna acció inapropiada que pugui derivar en guerres personals al final de les quals no arriba a discernir-se les víctimes dels culpables. Valgui aquesta petita reflexió per demanar, de pas, que les relacions veïnals entre països no derivin en conflictes extrems com els que podem observar aquests dies en què els vents de l'orient ens arriben amb certa olor a sofre, suor i sang.