DIARI

Bestiari bis

2006-08-08T13:41:00.000-04:00

Malauradament ahir va entrar algú a casa forçant el barri del pati exterior i va decidir de foragitar els agradables diamants mandarins que teniem dins d'una gàbia. El malparit o malparits van aprofitar l'absència dels membres de la família, així com dels veïns del número d'enfront, per introduir-se en les nostres vides i fer volar lliurement uns bonics animalons que a hores d'ara de ben segur hauran servit de plat exquisit als gats del carrer. Tot i no haver rebut mai cap queixa de la molèstia que podria haver suposat la impertinènica d'una colla d'ocellets fent "mec mec mec", doncs el repertori cantoral no els dóna per gaire més, alguns han tingut la cruel pensada d'espantar-los definitivament de les nostres vides. Penso que han hagut de ser com a mínim dos els còmplices d'aquest animalicidi perquè la feina s'ha fet amb finura: no hi ha cap indici d'haver-se realitzat amb nerviosisme o promptitud, tal com podria apuntar una broma d'adolescents. Voldriem fer una crida a tots aquells que visquin situacions de conflictes veïnals a provar de tractar amb delicadesa les petites coses que formen part de la seva vida per tal d'estimar-les en la mesura que les petites coses dels demés poden tenir un valor personal enorme. Veïns, provin d'expressar la seva contrarietat i defensar-la de qualsevol forma encara que els passi pel cap realitzar alguna acció inapropiada que pugui derivar en guerres personals al final de les quals no arriba a discernir-se les víctimes dels culpables. Valgui aquesta petita reflexió per demanar, de pas, que les relacions veïnals entre països no derivin en conflictes extrems com els que podem observar aquests dies en què els vents de l'orient ens arriben amb certa olor a sofre, suor i sang.

Bestiari

2006-05-10T07:24:00.000-04:00

Un somni per a totes les nits.

2006-05-10T07:18:00.000-04:00

Imagineu que un dia desperteu davant de la gran muralla xina, i decidiu pujar les seves interminables escales sense pensar què us trobareu. Aneu passejant i un guardià de la muralla us atura i us diu que si seguiu fins al final de les escales trobareu un somni per a totes les nits. Continueu tot seguit i més endavant un altre guardià, cabalcant sobre un cavall us torna a aturar i aquest cop us proposa una endevinalla: què és allò que salta, balla, corre, però no pot volar? I continueu fins al final del mur on apareix un nou guardià que us regala una paraula molt útil per al viatge de tornada a casa: l’amor. Us Indica que per tornar a la vostra habitació aneu a buscar l’emperador que resideix en el seu palau de l’Est.

Foto zen

2006-04-29T15:20:00.000-04:00

Poema primaveral

2006-04-19T05:10:00.000-04:00

El camí s’estén fins l’horitzó i enllà dels núvols blanquinosos;

la primavera en el curs de l’aigua blavosa.

Adesiara els pètals alegrement cauen,

el rierol transporta llunyanament llur perfum.

Silenciosa, la porta s’obre a un corriol de muntanya;

els salzes amaguen un pavelló de lectura,

els raigs del sol penetren a través de l’ombra

i dansen joiosament sobre les robes.

Li Shenxu (Xina S. VIII)

2046, una bona pel·lícula de cinema xinès

2006-03-20T04:21:00.000-04:00

Ens situem a la ciutat de Hong Kong dels anys 60, ciutat paradigma el capitalisme financer internacional on la societat privilegiada gaudeix de nits de vi i roses protagonitzades per personatges com el nostre protagonista, periodista de professió membre de cercles selectes de moralitat dubtosa. El títol del film fa referència al nom de l'habitació d’hotel on s’esdevé un crim horrible: una dona és assassinada a mans del seu amant qui, després de saber que ha passat tota la nit amb un altre home, el protagonista. Aquest, a la vegada, descobreix a l'endemà el crim i decideix hostatjar-se a l’habitació d’enfront, la 2047, mogut per un sentiment ocult, segurament motivat per la seva vocació tafanera. Des d’aquesta habitació la seva vida amorosa capitalitzarà el seu temps, allí descobrirà a les dones que ocuparan el seu espai afectiu, i permeteu-me l’eufemisme degut a la seva condició promiscua. Es tracta de dues dones contradictòries, l’una sumisa del pare, regent de l’hotel, que boicoteja la relació amorosa de la filla fins a tal punt que el nostre protagonista exercirà d’alcavot. L’altra, una noia frívola que s’inicia en la prostitució amb el protagonista tot fingint ser parella. En tot aquest temps es dedicarà també a escriure una història futurista el nom de la qual és 2046, que representa el futur de la humanitat que es caracteritza per l'absència de memòria en les persones.

UNIVERS LITERARI DEL RAVAL

2005-12-16T04:03:00.000-04:00

Francisco González Ledesma ens ofereix un relat policíac en la seva última novel·la, Cinco mujeres y media, ambientada en el barri barceloní del Raval, el tema del qual és el descobriment de l'autor o autors d'un doble assassinat: la mort violenta de Palmira Canadell, resident d'aquest barri coneguda per la seva conflictivitat, i la mort del botxí de la víctima, un petit delinqüent de barri provinent de la perifèria barcelonina. La narració d'aquests fets, en forma omnipresent, vé acompanyada d'una narració personal per part d'un personatge femení de la novel·la que es situa al marge de la trama per donar-nos una pista dels detalls de la mateixa. Si bé disposem de nul·la
informació de tan estrany succés, la participació paral·lela del segon protagonista ajuda el lector a implicar-se encara més en la resolució del cas. De fet, el protagonista és el policia nacional sr. Méndez que té la virtut d'anticipar-se als esdeveniments i alhora conèixer profundament els habitants del barri gràcies al seu tarannà empàtic.

L'ofici d'escriure

2005-11-06T19:04:00.000-04:00

En Màrius Serra ens explica en el seu llibre De com s’escriu una novel·la com es fa allò que sap fer molt bé, escriure llibres, i a més ho fa de tal forma que podem seguir la gestació d’un llibre seu. Enumera alguns elements importants que intervenen en el procés de creació literària, com per exemple disposar d’experiències personals que les transformin en paraula escrita. Diuen que la cuina d’una casa és el lloc on s’hi tracten els temes més importants, doncs bé, aquest llibre és una cuina literària on podem apropar-nos i saber de primera mà els motius que han portat a concebre una obra d’art, tal com si fos un plat de taula.

Crítica de la desraó

2005-10-11T13:32:00.000-04:00

José Saramago satiritza amb la política en el llibre Elogi de la raó, editat el 2004, on narra una situació hipotètica que seria la següent: el resultat d'unes eleccions nacionals haurien estat de majoria aclaparadora del vot en blanc, cosa que defraudaria els membres del govern en funcions de tal manera que convocarien una segona volta que no aconseguiria canviar la voluntat majoritària dels electors. A partir d'aquest fet comença una història de despropòsits protagonitzada per les màximes autoritats del país anònim on es produeix l'acció: tot l'aparell de l'Estat es posa en funcionament per aconseguir atenuar els efectes d'aquesta desfeta de la legitimació dels governants, encara que de forma barroera i impròpia dels detentors del poder d'una democràcia avançada que han d'anar amb compte amb aspectes relacionats amb els drets més bàsics. En aquest sentit el govern en ple aplica diverses mesures sense tenir un objectiu clar per sortir de la crisi, no fent sinó desprestigiar encara més la imatge del govern allunyat de la ciudadania a dins de la seva bombolla de cristall.
Per una banda pretenen analitzar les causes de la desfeta tot aventurant agents policials secrets entre la població per poder esbrinar els motius individuals que expressen els ciudadans, els quals mantenen fermes les seves premisses democràtiques segons les quals no diràs sota cap concepte per qui has votat. D'altra banda actuen despòticament tot detenint i interrogant a tort i dret, així com realitzant accions terroristes provinents de l'estat.

Els arbres amics

2005-09-21T02:59:00.000-04:00

Nom del llibre de l'escriptor lleidatà Pep Coll, editat el 2004, que tracta d'en Florenci, un minyó nascut a Bonarri del Pallars l'any 1918, qui durant els primers passos de la seva vida tindrà un vincle molt especial amb els arbres que l'envolten. Uns arbres que ajudaran al petit protagonista a créixer en un món rural de forma que la capacitat de superació, l'enginy i l'empenta, juntament amb el coneixement del medi natural, serviran el seus propòsits de desenvolupament personal. Apareixen nombrosos arbres i arbusts que tenen un paper diferent en l'aprenentatge vital i conformen un referent de la vida a la muntanya, ja sigui en el temps de treball, en l'educació o bé en el traspàs de les etapes de creixement. L'arbre apareix com un amic de l'home en un lloc on les condicions de vida són dures, on hom es relaciona amb la natura de forma directa tot disposant d'ella, encara que sigui patint la seva inclemència.
En el món de muntanya que es descriu hi ha un racó per a la saviesa popular: l'autor aporta contínuament elements propis dels costums d'aquestes contrades, tot fent ús de la seva virtut de recopilació i difusió dels mateixos. Per exemple, la figura del pastor transhumant té com a característica la sapiència que comporta la vida aïllada com a resultat de la dedicació plena a tan sacrificada feina. El pastor Tura, personatge secundari de l'obra, és un referent en el creixement del Florenci, aprenent de pastor que veu en el seu amo la figura del mestre en l'art de la vida. Una persona que si bé és tan simple aconsegueix fer de la transmissió de coneixements una guia per la vida del noi.

The Who

2005-09-18T12:49:00.000-04:00

Aquest grup britànic dels anys setanta té un estil de tipus simfònic, en tant que els treballs consisteixen en el desenvolupament de cançons llargues el fil comú de les quals és el seguiment de la vida d'un noi, com per exemple en Tommy, que veu com la seva vida segueix un camí fet d'etapes, cadascuna de les quals representa un fet generacional i que el grup pretén criticar, si més no destacar. A Quadrophenia aquest noi representa el relleu generacional d'en Tommy, que hauria nascut pocs anys abans de la segona guerra mundial, i seria probablement el seu fill, fill d'una parella que representa a una societat buida que fa destrempar. Aquest tipus de música va ser característica de diversos grups com Pink Floid, els quals van utilitzar el sintetitzador com a element innovador en la composició.

Marroc

2005-09-05T18:23:00.000-04:00

Parlar del Marroc pot resultar adient quan entre amics s'està organitzant un viatge al moro, quan llegeixes el diari i veus el monarca ensimismat i penses en la gent del país que està fotent-se de gana. El Marroc és la platja mediterrània a tot i ple durant una estada en un hotel de luxe, és un policia acceptant una propina a canvi d'una conducció temerària. El país del costo, de la grifa, allí on creix la planta que origina l'oli turbador, obnuvilador, país musulmà però avesat a occident per interès comercial, lloc de frontera entre el nord capitalista i el sud islamista. Allí on la llei no impera sinó que aplaca.
Aquest és el país de què tracta una novel.la de l'escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun, afincat a França i divulgador d'obres literàries diverses i una de les quals és L'últim amic, un llibre breu de tipus biogràfic que tracta el distanciament entre dos bons amics de la infància, un que fa carrera fora del país i un altre que s'acomoda a la vida local. Tracta del procés de distanciament entre dos joves marroquins que provenen de famílies benestants, afrancesades, que han de patir la repressió estatal i la cultural, per què no dir-ho, provinent de l'imperatiu religiós. Es tracta d'una història de rebel.lió personal enfront d'una societat opressiva que acaba per enfortir els llaços de solidaritat personal entre els amics de la infància, un relat que permet apropar-se a la vida quotidiana del Marroc vist des del punt de vista d'algú que es veu l'esdevenir històric des de la distància, geogràfica que no cultural.